Aquests dies es produeix un fet paradoxal, i és que per una banda està en vigor el Decret de la Sequera, i per l’altra en alguns territoris està activat el pla Inuncat, d’emergència per risc d’inundacions… Qualsevol persona que ens observi des de la llunyania pensarà que estem bojos en aquest país! (o si més no, qui ens governa…)
Portem un parell de setmanes que no para de ploure, que en tot moment en un racó o altre del país, està plovent, i en conseqüència cada dia tenim una nova dada sobre el nivell dels embassaments catalans que no para d’augmentar, fins al punt que tenim més del doble d’aigua que fa un parell de mesos, quan aleshores sí que estàvem en plena emergència nacional… Fins hi tot un assessor del departament de medi ambient, en una entrevista al Món a RAC1, deia l’altre dia que ja no hi ha sequera, que només cal observar el nostre entorn… (més…)
Segons l’estudi de la UOC “
Cauen bombes per tot arreu, el bombardeig és constant, som immersos en una densíssima pluja de bombes, l’aire és tot ple de pols, és irrespirable, gairebé no es veu res uns metres més enllà, només els reflexos de les explosions, i encara més pols. A terra hi ha un grapat de morts estesos, alguns del nostre bàndol, d’altres del contrari. No només cauen bombes del cel, veig, a uns metres d’aquí, com algú en fer una passa endavant li esclata el peu, i vola empés per la deflagració fins a caure a trossos, mort a terra. 
En el programa informatiu “La nit al dia”, del passat dijous 9 de maig del 2008, la seva directora i conductora Mònica Terribas (fins aquest mateix dia), no esmenta 
