Vaga dels transportistes, o quan un dret topa amb els altres…

És evident que el dret de vaga és un dret constitucional, per tant no hi ha cap dubte de la legitimitat de la aturada dels transportistes, i no només des del punt de vista constitucional, també ho és des del punt de vista del dret a reivindicar millors condicions salarials i laborals que tots tenim.

Però que passa quan el dret de vaga topa amb els drets col·lectius ciutadans? Jo sempre he pensat que la millor manera de funcionar en un col·lectiu, és aplicar una norma molt bàsica, que ve a dir que, els drets i llibertats individuals, acaben on comencen els dels altres, i jo no tinc cap dubte que aquesta vaga està envaint uns quants d’aquests drets…

En primer lloc, les vagues són un dret, no una obligació, i els piquets -dits erròniament informatius, quan haurien de considerar-se intimidatoris- no poden obligar a que algú deixi de treballar si no vol, i molt menys per la via de la violència, punxant rodes de camions i furgonetes, o bloquejant carreteres… en tot cas, haurien d’informar als que volen treballar, del perquè de la vaga, i intentar-los convèncer de que també els beneficiaria a ells secundar-la (d’aquí entenc que se suposa que ve el teòric apel·latiu d’informatius)…

En segon terme, els principals perjudicats, com sempre, som tots els ciutadans, quan no en tenim cap culpa, ni hi podem fer res, és més, segur que tothom estaria absolutament d’acord en que als transportistes se’ls pagui el que és just per la seva feina, perquè a la majoria ens agradaria també cobrar un sou digne per la nostra, però no tots els col·lectius professionals tenen tanta força, capacitat de bloqueig, i incidència sobre la societat com els transportistes…

En tercer lloc, quan es vol solucionar un problema, el millor és atacar directament a la causa, però les causes d’aquesta situació són externes i globals, i és que la pujada dels hidrocarburs n’és la principal, i ni des de la Generalitat (que podria suspendre, o eliminar el conegut “cèntim sanitari”, però prou malament està el finançament com per a reduir més els ingressos…), ni des del mateix govern de l’estat (que no té la capacitat real de reduir els grandíssims impostos que hi ha sobre els hidrocarburs, perquè venen fixats per la Unió Europea, i l’estat espanyol ja està a la banda baixa de la forquilla) hi poden fer gaire. Encara podem donar gràcies a la fortalesa de l’euro respecte al dòlar, que ha moderat molt la pujada del barril de petroli, si no fos així no se on seriem ara…

Aquesta entrada ha esta publicada en Opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>