Lectures: L’últim patriarca

lultimpatriarcaNajat El Hachmi, guanyadora del Premi Ramon Llull 2008 per aquesta novel·la, ens relata la història, per veu de la filla gran d’una família marroquina fictícia, que emigra a alguna població de l’interior de Catalunya. A la primera meitat de la novel·la se centra en la vida del pare, mentre que a la segona explica la seva pròpia vida en primera persona, motiu pel qual (i tenint en compte els orígens de l’autora) és fàcil pensar en molts moments que la novel·la pugui ser autobiogràfica, fet que ha estat desmentit per l’escriptora en diverses ocasions…

Amb un estil directe, àgil i desenfadat, aquesta novel·la tracta el tema de la immigració, la integració al país d’acollida, el sentiment contradictori dels fills que ja s’han educat al nou país, la sexualitat, i els costums de l’Islam, en alguns moments una mica pujada de to, i fins hi tot qualificable de políticament incorrecte, si no fos, que l’autora ve d’aquesta cultura, i deu escriure-ho amb un cert coneixement de causa, per bé que no implica que el que li passa a aquesta família representi a la majoria de famílies immigrades d’origen islàmic…

Text de contraportada:

L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips.

Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l’ordre de les coses.

Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. Una història definida pel trencament que suposa la separació.

La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.

A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel•la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana.

Gènere: Novel·la
Autora: Najat El Hachmi
Any: 2008
Editorial: Editorial Planeta (Grup 62)
Col·lecció: Ramon Llull Narrativa
Format: Tapa dura, 336 pàgs, 160x240x25mm
Premi Ramon Llull 2008

Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>