Lectures: La clau Gaudí

La clau GaudíUna història interessant, inscrita en la moda dels best-sellers de misteri amb reminiscències històriques, de la cultura popular i tradicional, de les religions, amb personatges coneguts… Com podria ser El codi Da Vinci, amb la qual comparteix unes quantes similituds més enllà del gènere. Com el fet que la protagonista estigui molt unida al seu avi, que ja de petita la instruïa a través de petits jocs i endevinalles per tal que ja d’adulta fos capaç de resoldre el misteri final de l’obra. També hi comparteix el tema -sempre suculent- de les societats secretes. I en aquest cas en ser una novel·la feta per catalans ens la situa a Barcelona, amb tota l’obra de Gaudí com a escenari, i jugant amb la simbologia que l’arquitecte posava als edificis que dissenyava. Realment és un llibre que fa venir ganes de passejar per Barcelona contemplant els edificis gaudinians, i visitar la Sagrada Família, que és un dels punts principals de l’obra.

Personalment hi ha hagut una qüestió que m’ha molestat molt llegint aquesta novel·la, i és que no fa servir en gairebé cap cas els articles davant dels noms propis dels personatges. Encuriosit sobre aquest punt vaig pensar inicialment que potser l’obra era escrita originalment en castellà i traduïda al català, cosa que no descarto, ja que l’obra pel que sembla va ser presentada simultàniament en les dues llengües. Però després em vaig preguntar si també està admès no emprar aquests articles, i he trobat algunes fonts que indiquen que tant al País Valencià com a les Terres de l’Ebre, és costum de no fer-los servir, segurament per la influència del castellà, que ho considera vulgar. I efectivament, els seus autors (Andreu Carranza i Esteban Martín) són de les Terres de l’Ebre. Per tant no els ho tindrem en compte…

Text de contraportada:

Barcelona, principis del segle XX. La ciutat creix i el modernisme exerceix una atracció irresistible en els amants de l’obscur. Lògies i societats secretes converteixen Barcelona en la capital de l’esoterisme, i l’arquitecte Antoni Gaudí esdevé la peça clau d’una profecia mil·lenària.

Immers en la confusió social i coneixedor dels perills que amenacen la seva vida, Gaudí, un home de vida humil i senzilla, amaga una relíquia en el cor de la seva obra, dissenyada a imatge i semblança del gran projecte diví: la natura.

Barcelona, principis del segle XXI. Maria ha de complir els designis de la profecia. El temps corre en contra seu. Totes les respostes són en el simbolisme màgic de l’arquitecte, però la gran pregunta s’amaga en les constel·lacions celestials.

LA CLAU GAUDÍ

LA HISTÒRIA MÉS BELLA I INQUIETANT SOBRE UN ARQUITECTE I LA SEVA OBRA

Gènere: Novel·la
Autors: Andreu Carranza i Esteban Martín
Any: 2007
Editorial: Rosa dels Vents (Random House Mondadori)
Format: Tapa dura, 443 pàgs, 160×235x35mm

Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Lectures: La clau Gaudí

  1. Retroenllaç: LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Ruta literària: La clau Gaudí

  2. Retroenllaç: LA OSA MAYOR Y LA ALINEACIÓN GAUDINIANA | Barcelona En Horas de Oficina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>