De referèndums, eleccions, partits polítics, democràcia i divisió de la societat

Reflexions sobre la “divisió de la societat” en democràcia: De la ficció de “The West Wing” a la història, i del passat dels Estats Units al present i futur de Catalunya.

Fa unes setmanes vaig comprar la sèrie completa en DVD de The West Wing (El Ala Oeste de la Casa Blanca, en castellà). Molta gent me l’havia recomanat i vaig fer el pas de comprar-la quan vaig veure que la tenien en oferta a un centre comercial. L’altre dia quan vaig veure el final de l’onzè capítol de la segona temporada vaig trobar-hi una sorpresa. Era una frase d’un diàleg en el que Leo McGarry (el Cap de Gabinet de la Casa Blanca interpretat per John Spencer) li diu a Toby Ziegler (el Director de Comunicacions de la Casa Blanca encarnat per l’actor Richard Schiff):

Hamilton creia que no hauríem de tenir partits polítics, i John Adams també. Deien que això només condueix a divisions.

Alexander Hamilton va ser el primer Secretari del Tresor dels Estats Units i John Adams el primer Vicepresident dels EUA (que més tard es convertiria en el segon President dels EUA), ambdós van ser estrets col·laboradors de George Washington, primer President dels Estats Units. I tots tres pensaven que establir un sistema de partits polítics només provocaria divisions i conflictes partidistes. George Washington es va mantenir sempre independent de cap partit polític, però va veure com entre els seus propis col·laboradors s’anaven definint dues faccions que acabarien configurant el primer sistema de partits dels EUA. D’una banda el mateix Hamilton va ser el creador del Partit Federalista (el primer partit que va aparèixer als EUA), el qual va dirigir fins la seva pròpia mort, i en John Adams també va formar part d’aquest primer partit. I de l’altra a l’entorn del seu Secretari d’Estat, Thomas Jefferson (que més tard seria el tercer President dels EUA) va aparèixer el Partit Demòcrata-Republicà. Val a dir que tots aquests personatges són considerats com alguns dels Pares fundadors dels Estats Units.

Un cop feta aquesta introducció històrica que ha servit per contextualitzar la frase que em va cridar l’atenció, us explico el motiu de perquè em va interessar. I és que en tot el procés que estem vivint a Catalunya amb l’horitzó de la independència, sovint els partidaris del no han argumentat que no convé tocar aquest tema, ni fer cap referèndum d’autodeterminació, perquè només comportaria divisions al país. Jo cada vegada que ho sento penso que si no podem dividir el país, val més que deixem de fer eleccions i abandonem la democràcia, ja que per força si escollim entre diverses opcions en unes votacions estarem dividint el país… Però alerta! Que quan estem fent una cosa tant senzilla i innocent com mirar la TV (on podem escollir entre una cinquantena llarga de canals), no estem també dividint el país?

Potser és normal que fa 200 anys als Estats Units es preguntessin si dividirien el país implantant un sistema de partits polítics. Més tard s’ha vist com a la pràctica és, segurament, la única manera d’escollir governs en un sistema democràtic (encara que, com diu el tòpic, potser només és la manera menys dolenta). Suposo que per continuar aprofundint en la democràcia haurem d’acostumar-nos a fer preguntes sobre qüestions concretes perquè la gent pugui escollir directament allò que més li convingui, tot i corrent el risc de dividir la societat que, a mi em sembla, que ja ho està de dividida. A cas la gent no te una opinió sobre la qüestió de la independència? No preguntar-ho només significa ocultar un problema que existeix i no quantificar la “divisió” real del poble. La qüestió és: Quina és la part majoritària d’aquesta divisió? Només preguntant-ho podrem saber-ho, i prendre les mesures oportunes.

PD: Em pregunto també si amb la mateixa coherència que Hamilton i Adams s’oposaven a la creació dels partits polítics, trobarem també algun d’aquests temerosos “partidaris del no” convertit en un convençut candidat a president/a de la futura República Catalana.

Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>