Arxiu de la categoria ‘Coses meves’

Avui ha plogut: Si cal, cada dia rento el cotxe!

dimecres 9 abril 2008

pantaMolta gent es queixa tot sovint de que cada vegada que renta el cotxe plou, a mi no m’ha passat gaires vegades, però ahir vaig rentar el cotxe al vespre, i aquest matí quan l’he agafat per anar a treballar estava plovent… Desgraciadament ha fet bo l’embarbussament: “De ploure plou, però pel que plou, plou poc”, però tota pedra fa paret, i convé que plogui per poc que sigui, per això proposo als que son més malastrucs que jo en aquest tema, que rentin el cotxe més freqüentment, i així ho faré jo també. Ja que som molts els malastrucs, cal que positivem la nostra malastrugança i salvem el país de la sequera! Faig extensiva aquesta crida a tot el país, perquè cal que plogui a tot arreu, però la adreço també molt especialment a la gent que viu al voltant de les capçaleres dels rius.

Aquest passat cap de setmana he posat una enquesta a “De tot i més.cat“, relacionada amb el tema de la sequera qüestionant sobre la preocupació respecte aquesta situació. Si hi voleu participar entreu al web i al menú de la dreta la teniu a la vostra disposició…

El quart Rei Mag

dilluns 7 gener 2008

És possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.

Henry van Dyke (1852-1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat “The Other Wise Man” (L’altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.

A continuació podeu trobar el conte resumit:

El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l’Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo. (més…)

En MIKIMOTO es munta una botiga a Nova York

diumenge 9 desembre 2007

botiga-mikimotoAquest migdia al Telenotícies de tv3 han recomanat un web (EveryScape.com) per passejar virtualment per diferents ciutats americanes, i mentre estava donant un tomb virtual per la 5ena Avinguda de Nova York, m’he topat amb una botiga que es diu Mikimoto, i jo com a gran fan de’n Miquel Calçada, lògicament m’he recordat del seu antic “nom de batalla”, i irònicament he pensat: “si que està forrat en Mikimoto que s’ha muntat una botiga a Nova York i tot… potser va aprofitar algun viatge de l’Afers Exteriors per muntar-la” lògicament després, tot encuriosit pel descobriment, he cercat “mikimoto” al Google per saber de que es tractava, i és una multinacional Japonesa fundada per en “Kokichi Mikimoto” dedicada a la joieria amb botigues arreu del món.

Bromes a banda, cal recordar que diumenge que ve, 16 de desembre, en Miquel Calçada presentarà durant més de 12 hores la 16ena edició de “La Marató de tv3“, que enguany estarà dedicada a les malalties cardiovasculars.

Aventura ferroviària

dilluns 26 novembre 2007

barcelo-antsAvui he agafat un tren, feia temps que no n’agafava, he intentat evitar-ho des que hi ha el caos de la xarxa ferroviària al voltant de la ciutat de Barcelona, però avui en un ànim entre d’aventurer de pa sucat amb oli i de massoquista, m’he decidit a agafar el tren per tornar a casa després de passar el cap de setmana a Tarragona a casa de la Laia.

Per sorpresa meva quan he demanat el bitllet per anar a Barcelona (ja no l’he demanat pel Prat de Llobregat perquè em sembla que no hi para cap tren, i no tenia ganes d’agafar l’autobús des de Gavà) m’han dit que anava per la via de Vilafranca del Penedès fins a Martorell, i que allà hauria de canviar a un rodalies fins a Barcelona-Sants. Després de rumiar-m’ho una mica, i fent ús d’aquell rampell que he dit abans d’aventurer/massoquista (i pensant que segur que em donaria per escriure això que ara ja hi ha al bloc) l’he comprat. (més…)

Es sorteja el sou de l’alcalde de Reus

dimecres 31 octubre 2007

Ariel Santamaria amb la participació de loteriaLa CORI (Coordinadora Reusenca Independent), presenta el seu número de loteria, el 79903, un número bonic, si no fos perquè curiosament coincideix amb el sou anual de l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, l’alcalde més ben pagat del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Mentre alguns ens aniria bé que ens toqués la loteria, a d’altres ja els ha tocat… Que hi diu l’alcalde? (més…)

Joan B. Culla esmenta PostIndependència

dijous 20 setembre 2007

PostindependènciaJoan B. Culla, historiador i escriptor català, fa un article que publica al diari espanyol “El País”, sobre la Diada Nacional de Catalunya, titulat “Una Diada peculiar“, on explica les seves impressions sobre el darrer 11 de setembre, i la meva sorpresa ve quan escriu: “…la reciente Diada se ha singularizado también por la eclosión de plataformas soberanistas o independentistas extra, supra o interpartidarias: a los ya más o menos conocidos Fòrum Català Pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA) y Plataforma Pel Dret de Decidir hay que añadir ahora Sobirania i Progrés, el Cercle d’Estudis Sobiranistes, Catalunyacció, Araítaca, Estatpropi.cat, Postindependència y alguna más que seguramente se me escapó.” (més…)

Més Diada (II)

divendres 14 setembre 2007

La Diada en menor mesura també la vaig gaudir com a visitant, ja que vaig donar un parell de voltes ràpides per la Mostra d’entitats dels Països Catalans, i em vaig adonar de que aquest esdeveniment cada any és més gran, i pren més rellevància.

Al migdia l’amiga Anna Peña em va venir a veure a la meva parada, i tal com havíem planejat uns dies enrere vam anar a la parada d’Òmnium Cultural, a saludar a l’il·lustre blocaire Saül Gordillo, que em va signar el seu llibre “Nació.cat” (un llibre que no cal dir que recomano a tothom que tingui curiositat per saber com es va desenvolupar el PuntCAT), en podeu veure la fotografia del moment publicada pel mateix Saül, quan poc després vaig aprofitar per donar-li uns pamflets de les webs que promocionàvem a la parada.

I a la tarda em vaig aturar també a la parada de la “Plataforma pel dret de decidir“, per donar suport a la campanya “Decideixo decidir” que han emprès juntament amb “Sobirania i Progrés” consistent en recollir signatures per demanar el traspàs de les competències en la convocatòria de referèndums a la Generalitat.